Al mig del mar no hi ha referències visuals com les que trobem a terra –carreteres, camins, fites, senyalitzacions, etc.- que permeten ubicar-nos amb exactitud. Cal utilitzar llavors referències naturals com els astres del cel –tant de dia com de nit- o si naveguem prop de la costa, utilitzar la carta nàutica i les referències visuals que tinguem a l’abast.
Però aquests mètodes de posicionament requereixen de fórmules i càlculs sobre paper que els participants de la Barcelona World Race no tenen temps de fer. És necessari doncs disposar d’instruments electrònics com els GPS que automàticament indiquen la ubicació, tant als navegants com als directors de regata que vetllen per la seva seguretat. Fins a l’aparició de l’electrònica, s’utilitzaven instruments clàssics com el sextant per calcular la latitud en referència als astres o l’escandall per conèixer la profunditat de fons marí, la majoria dels quals han passat a formar part de les vitrines dels museus.
Això sí, els IMOCA 60 embarquen un mínim d’elements bàsics com ara el compàs i la carta nàutica de paper, per si es queden sense energia o els sistemes de comunicació fallen.
TEMES RELACIONATS
Posicionar-se amb la costa a la vista
Sistema de coordenades geogràfiques
SABIES QUÈ?
Altres formes de posicionament