Amb el sol

Si agafem com a astre de referència el Sol, sabem que al migdia aquest es troba sempre al sud i a la seva màxima alçada sobre l’horitzó, encara que pot estar més o menys alt en el cel en funció de l’època de l’any i la nostra posició a la superfície de la Terra.

Amb un sextant podrem saber l’angle entre el sol i l’horitzó, i després de fer uns càlculs, sabrem en quina latitud estem. Ara només ens queda trobar la longitud.

Per saber la segona coordenada ens caldrà un cronòmetre per saber l’hora exacte del meridià en el que hem pres la mesura amb el sextant i tenir un rellotge a bord que estigui a l’hora de Greenwich. Cal ser ben rigorosos perquè 4 segons d’error poden significar fins a una milla d’error en la posició de l’astre. Després de fer uns càlculs amb aquestes hores, la diferència horària ens donarà la nostra longitud. Per calcular-la cal tenir present que si 24 hores són 360º de la circumferència terrestre, 1 hora són 15º i 4 minuts són 1º.

Amb les estrelles

Degut a que els estels tenen unes posiciones més estables, des de molt antic l’ésser humà els ha après a identificar i els ha donat un nom per tal de reconèixer-los. Per poder-los identificar l’ésser humà ha imaginat alineacions o figures que un grup d’estels brillants semblen representar al cel, són les anomenades constel·lacions. Gràcies a aquestes es ben senzill torbar el nord. Per exemple, a l’hemisferi nord, la constel·lació més característica és l’Óssa Major, que és una alineació d’estels que recorda la forma d’un cassó. Un cop hem trobat aquesta constel·lació, ens serà ben fàcil identificar l’Estel Polar, també anomenat Polaris per ser l’estel més proper al Pol Nord. Aquesta estrella ens indica on es troba el nord perquè sempre la trobem en la mateixa posició. En l’actualitat, aquest estel és l’α de l’Óssa Menor, situada a l’extrem de la seva cua.

Però tot canvia a l’hemisferi sud; l’Estel Polar no és visible i l’estrella que està posicionada al pol sud celeste, anomenada Sigma Octantis o Polaris Australis, no brilla prou com per torbar-la fàcilment. L’única constel·lació que ens pot orientar és Crux, comunament anomenada Creu del Sud, que apareix representada en algunes banderes com Brasil, Nova Zelanda o Austràlia.

Aquesta constel·lació està formada per una desena d’estrelles, però hi ha 4 que es veuen més que les altres i formen una creu. La que brilla més, l’α Crux, es troba a la punta de l’eix més llarg. Per trobar el sud, cal estendre aquest eix 4 vegades i mitja i arribarem a Octantis. Com a ajuda podem utilitzar una estrella molt brillant, anomenada Achernar, que queda a l’altre costat d’Octantis, a una distància equivalent a la de la Creu del Sud.