Quan ens movem a bord d’un vaixell, no parlem mai de cordes sinó de caps*.* El conjunt de tots els caps d’un vaixell formen el cordam*.* Si a més hi sumem els cables, estem parlant de l’eixàrcia.
Per maniobrar les veles d’aquests Fórmula 1 del mar calen milers de metres de caps que recorren la coberta de popa fins a proa. Que la banyera es converteixi en un embolic de caps o estigui en ordre depèn de la destresa que tinguin els tripulants amb el maneig de l’eixàrcia de treball. Gran part d’aquest cordam està dedicat a la maniobra principal de les veles, és a dir, drisses de la major, gènova, trinqueta i asimètrics, a les que s’ha d’afegir les respectives escotes, amures i braces.
Al tractar-se de vaixells concebuts per a regates oceàniques en solitari o en doble, les cobertes són plenes d’elements per a la maniobra que s’han dissenyat amb la principal finalitat de crear sistemes senzills, fiables i que eviten el màxim de desplaçaments dels tripulants per la coberta. D’aquesta manera, pràcticament tota la maniobra es reenvia a la banyera, de forma que un sol navegant tingui al seu abast –a no més d’un parell de passes– el molinet, els winches i les mordasses necessaris per controlar l’aparell.
TEMES RELACIONATS