A bord del vaixell, els caps sempre han d’estar endreçats i preparats per fer-se servir en qualsevol moment per l’elaboració de nusos mariners. Perquè un nus mariner sigui un bon nus, sempre ha de complir tres condicions:

• Ha de ser fàcil de fer sense mirar.
• Ha de ser fàcil de desfer sense necessitat d’usar eines i encara que estigui mullat.
• Ha d’aguantar per complir la funció específica per la qual està fet.

Per a cada situació o maniobra se sol utilitzar un nus concret. Els més utilitzats són els següents:

• Vuit: aquest nus es fa servir com a topall a l’extrem d’un cap. És fàcil de fer i desfer encara que estigui tibat i mullat.
• Gassa de mà o as de guia: nus bàsic de gran utilitat que pot suportar molta tensió sense desplaçar-se. Aquest nus té múltiples aplicacions, entre altres per encapellar els caps d’un vaixell al norai o per lligar les drisses i escotes a les veles.
• Volta d’amarra, ballester, ballestrinca o pardal: nus que s’utilitza per afermar un cap a una bita, un pal, etc. Antigament es feia servir per afermar –trincar- la corda d’una ballesta abans de disparar.
• Nus pla: nus que serveix principalment per unir dos caps del mateix diàmetre d’espessor.

Entre maniobra i maniobra i quan els caps no es fan servir es recullen d’una manera especial que s’anomena mola. Molt sovint els navegants han de molar els caps per tal que la coberta quedi endreçada i no facin nosa o s’emboliquin amb els peus.