Tot i que un veler sigui un instrument de vent, el control de les maniobres per trimar les veles i fer que avanci es fa amb cordes, o més ben dit en el món mariner, amb caps. Per controlar totes les veles que fa servir un Open 60, s’utilitzen milers de metres de caps, que recorren la coberta de popa fins a proa. Perquè aquest conjunt de caps no es converteixi en un gran embolic, cal establir un ordre a la coberta, i més encara en un regata amb tripulació reduïda com la Barcelona World Race, en la que la seguretat és primordial i cal reduir riscos innecessaris. En les embarcacions d’un o dos navegants, tota l’eixàrcia de treball es reenvia cap a una o dues zones, situades a la banyera, des d’on es pot governar tota la maniobra sense necessitat de desplaçar-se. Aquesta zona on arriben tots els caps es coneix com a piano.
Se l’anomena piano perquè realment recorda a l’instrument, format per un conjunt de “cordes” i uns elements que s’anomenen “stoppers” que s’assimilen a les tecles. Els “stoppers” són unes peces que serveixen per pinçar els caps i deixar-los fixats. A més d’aquests elements que faciliten les maniobres, també existeixen altres: gigres, molinet, politges, polispasts, reenviaments, mordasses, cornamuses, etc. A tot aquest conjunt de tecnologia de coberta se la coneix amb la paraula francesa “accasstillage”, adaptada com a “acastillatge”.