Els IMOCA 60 requereixen tota una sèrie de prestacions tecnològiques tenint en compte que la tripulació serà mínima, i que ha de ser possible controlar la navegació fins i tot en les situacions més adverses. Per això necesiten comptar amb l’ajut d’un “tercer tripulant” a bord: la tecnologia.
El cervell d’aquest tripulant acostuma a ser al centre neuràlgic de la cabina: la taula de cartes, i està connectat a petits cervells secundaris: els equips de comunicació, de posicionament i de meteorologia. Una sèrie d’artèries i venes en forma de cables distribuïts de proa a popa i de l’extrem superior del pal a la quilla, es connecten als ulls, orelles i braços del tercer tripulant, que el mantenen informat i n’executen les ordres.
Aquest tripulant perfecte té, però, un parell d’inconvenients. D’una banda, gairebé sempre té gana i, d’altra, cal tenir molta cura que no es posi malalt. La gana se soluciona subministrant-li energia elèctrica, i els problemes de salut requereixen sobretot previsió abans de salpar, és a dir, tenir cura de la instal·lació, especialment de totes les connexions.
FITXES TEMÀTIQUES