En els darrers anys, les noves tecnologies de detecció per satèl·lit han demostrat els perills de col·lisió amb gel flotant que corren els navegants. Això ha fet que s'hagi establert una zona límit de seguretat en les últimes regates de la Classe IMOCA –la Vendée Globe i la Barcelona World Race-.

Aquesta zona és una línia imaginària que marca la Direcció de Regata amb l’objectiu d’evitar que els navegants baixin més al sud. La finalitat és limitar el descens dels vaixells a zones perilloses, ja sigui per l’abundància de gel flotant o per estar massa allunyades dels serveis de salvament marítim dels països australs.

La posició d’aquesta zona depèn de l’evolució de la banquisa polar (gels flotants polars) i generalment es dóna a conèixer abans que comenci la regata. Tot i així, com que al llarg de la regata la posició dels gels va canviant, també es modifica. Després, un cop el primer vaixell ha passat per aquesta zona, aquesta no es pot modificar per raons de coherència esportiva de cara a la resta de la flota.

A la circumnavegació de l’Antàrtida, com més al sud es baixa menys milles es recorren ja que es navega més a prop de l’ortodròmica navegable que envoltaria la banquisa polar. Per aquest motiu, pujar les portes de gel cada any més al nord, fa que la regata s’allargui. Per desgràcia, el desglaç del Pol Sud obliga a la Direcció de Regata a prendre mesures severes en aquest sentit.