De vegades s’oblida que les veles són l’element mecànic més castigat en una regata al voltant del món. En la Barcelona World Race, la mitjana de temps que una vela major –que gairebé mai no s’arria– estarà treballant sense descans se situa prop de les 2.400 hores (100 dies). En aquest període suportarà les condicions de vent més dures i els canvis de temperatura més extrems que un regatista es pugui imaginar. Per aquesta raó, el repte del dissenyador i fabricant de veles no és ja només aconseguir els millors perfils, sinó aconseguir que tinguin una especial resistència a la deformació i al trencament. Tot això amb la pressió d’eliminar com més pes millor: qualsevol quilogram de més al terç superior de l’aparell eleva de forma sensible el centre de gravetat del vaixell, cosa que obliga a incrementar el pes del bulb.

El procés de concebre, dissenyar i fabricar una vela per a un vaixell d’alta competició oceànica és similar al del buc. Comença amb l’obtenció de les dades d’angle i intensitat de vent que s’esperen tenir, i després es passa a avaluar les característiques tècniques de l’aparell i els gustos de la tripulació. És un decurs que implica el desenvolupament de models numèrics, validar-los en proves amb models en túnels de vent i un sofisticat procés de fabricació en què es far servir les fibres i coles més modernes.

Malgrat això, factors naturals com els raigs ultraviolats, les fortes ràfegues de vent que suporten, la salinitat de l’aigua i, especialment, la humitat i les temperatures extremes que pateixen les veles durant la volta al món, fan que la seva durabilitat sigui la dels 90 dies que dura la regata. També influeixen en la seva degradació els factors humans, com el cansament, el mal ús, deixar flamejar la vela durant un temps prolongat, plegar-les malament o un mal trimat. Per aquest motiu, la Fundació Navegació Oceànica Barcelona, entitat que organitza la Barcelona World Race, té un programa de reutilització o valorització de les veles dels vaixells participants.