La temperatura als oceans depèn de la radiació solar que incideix sobre la Terra. D’aquesta radiació, un 70% travessa l’atmosfera i el 30% és reflectida directament a l’espai.

L’oceà no absorbeix tota la radiació que arriba a la Terra, però sí una gran part. Al contrari del que passa a terra ferma, l’aigua de mar en calma és capaç d’absorbir-la quasi tota. En canvi, en un mar amb onatge bona part de la radiació que incideix es reflecteix a l’atmosfera.

A terra ferma, les variacions espacials de temperatura són més grans que a l’oceà. D’un lloc a un altre de la Terra, la variació pot arribar a ser de fins a 100 ºC i en canvi, a l’oceà, les diferències màximes no superen els 30º. Això es deu a l’elevada calor específica de l’aigua, és a dir, que es necessita molta energia per poder elevar un grau la seva temperatura.

Un factor que influeix en la distribució horitzontal de la temperatura és la inclinació de la Terra respecte del Sol. Els raigs incideixen de manera diferent en les diferents latituds de la Terra. En latituds altes, a les zones polars o subpolars, la radiació solar arriba inclinada i la temperatura superficial de l’oceà és menor. En canvi, en latituds baixes i mitjanes, a l’equador i a les zones subtropicals, els raigs solars arriben, gairebé perpendiculars a la superfície de la Terra i, per això, la temperatura superficial és més gran.

La radiació solar entra molt pocs metres en l’oceà, tan sols les radiacions del visible són capaces de penetrar-hi més avall. Per això la temperatura mitjana de l’oceà és baixa, uns de 3,8 ºC. La columna d’aigua es divideix en tres grans capes:

La capa de mescla: és la que es troba en contacte amb l’atmosfera, arriba fins als 150-200 metres de fondària i és on la temperatura és menys homogènia, sobretot en zones temperades.

La termoclina permanent: és una capa que dura tot l’any i separa les aigües més calentes i menys denses de la superfície de les aigües més fredes i denses de sota. És la zona on es produeix un gran descens de la temperatura i arriba fins als 1.000 m.

La capa profunda: és la més homogènia en temperatura i s’estén des de la termoclina fins al fons.

Als pols no existeix capa de mescla ni termoclina ja que, a causa de la poca radiació solar, la temperatura de l’aigua es manté força baixa i disminueix molt lentament amb la profunditat, és a dir, només tindríem una capa homogènia.

A l’equador la capa de mescla és molt estreta perquè el perfil de temperatures es manté constant durant tot l’any.

Amb tot això, els navegants de la Barcelona World Race es trobaran amb tots els rangs de temperatura en la seva navegació al voltant del món. Així en sortir de Barcelona l’aigua del mar es trobarà a una temperatura aproximada de 12,5ºC arribant al màxim a la zona equatorial amb temperatures de l’aigua properes als 30ºC. Les aigües més fredes les trobaran quan naveguin prop l’Antàrtida amb temperatures de 4ºC.