Els vaixells participants a la Barcelona World Race surten de la ciutat comtal vorejant la costa peninsular seguint el corrent català fins a arribar a l’Estret de Gibraltar. Un cop a l’Atlàntic es dirigeixen cap a les Illes Canàries, seguint el corrent de Canàries que forma part del gir de l'Atlàntic Nord.

Durant aquest trajecte, els vaixells naveguen impulsats per popa pels vents alisis. En creuar l’equador trobaran el sistema de corrents equatorials, que consta d’un corrent Equatorial Nord i un corrent Equatorial Sud que flueixen cap a l’oest.

Des de les Canàries, els vaixells començaran un tram de la regata veritablement d’altura fins acostar-se a la costa més oriental del Brasil. Per aconseguir-ho hauran de creuar una zona de l’Atlàntic temuda per les calmes equatorials i els canvis de vent. A continuació, s’hauran de dirigir cap al Cap de Bona Esperança.

La majoria d’embarcacions entren a l’oceà Austral que envolta l’Antàrtida amb un anell continu de corrents que tenen una direcció principal cap a l’est, impulsats per vents forts de l’oest. Aquest és el corrent Circumpolar Antàrtic, un dels corrents més importants del món. És l’únic que no està obstaculitzat pels continents; per tant, aconsegueix donar la volta sencera a la Terra per aquesta latitud, recorrent uns 24.000 km i amb una amplada de 200 a 1.000 km.

En aquestes latituds, el vent també pot recórrer grans distàncies sense obstacles, formant-se onades de fins a 20 metres d’alçada, a més de tenir temperatures extremes.

Un cop donada la volta a l’Antàrtida seguint el corrent Circumpolar Antàrtic, els vaixells arriben a l’Estret de Drake, situat entre l’Antàrtida i l'Amèrica del Sud. En aquest moment s’arriba a l’últim tram de la regata entrant a l’Atlàntic Sud i se segueix el corrent càlid que puja paral·lel a la costa de l’Amèrica del Sud.

Un cop passada la zona de calmes equatorials, seguiran el corrent favorable cap al nord i creuaran l’Atlàntic, seguint una derrota que els portarà més amunt de l’Estret de Gibraltar, però que els permetrà beneficiar-se de l’anticicló de les Açores amb el vent a favor. Després descendiran una mica per tornar a entrar per l’Estret de Gibraltar cap al Mediterrani per arribar a Barcelona, punt final d’aquesta ruta mundial.