La salinitat es mesura en grams de sal (clor, sodi, magnesi, potassi, calci,...) per quilogram (g/kg) d’aigua. La salinitat varia molt en els primers 1.000 metres de la columna d’aigua, mentre que per sota es manté constant.

L’aigua dels oceans circula. Quan passa per la superfície està sotmesa a evaporació o rep aigua de la pluja o dels rius. En el primer cas la salinitat augmentarà mentre que en el segon cas disminuirà. També pot passar que es refredi prou per congelar-se. En aquest cas, com que el gel no admet sal, aquesta anirà a parar a l’aigua del voltant, que augmentarà la seva salinitat. Per contra, si el gel marí es fon, l’aigua resultant tindrà menys salinitat.

La salinitat, doncs, conforma una mena de paisatge marí perquè, com ell, depèn de les condicions ambientals. La salinitat és més baixa allà on hi plou i més alta on hi ha més evaporació. L’evaporació domina essencialment a les franges al voltant dels tròpics, on hi ha els grans anticiclons, mentre que allà on domina la precipitació és la zona equatorial i les zones de latituds mitjanes-altes, per on passen les borrasques. A latituds encara més altes trobarem congelació als respectius hiverns i fusió a les primaveres o estius. El repartiment dels continents modula aquest comportament zonal, no només per les diferències en l’escalfament i refredament de terra i mar, sinó també per l’orografia, que condiciona els cursos dels rius i els règims de precipitació.

Durant la navegació al voltant del món els participants en la Barcelona World Race es trobaran amb diferents salinitats segons la zona de navegació. Així, sortiran de la ciutat de Barcelona a ple hivern i trobaran salinitats altes, de més de 38 g/kg. Passades les Balears i a mesura que s’acostin a l’estret de Gibraltar, aniran trobant salinitats més baixes, que corresponen a les aigües atlàntiques que estan entrant a la Mediterrània.

Després de l’Estret, es mantindran valors entre 36g/kg i 36,5g/kg fins més enllà del tròpic de Càncer, com correspon a la zona de l’anticicló de les Açores. Ja més al sud entraran a la zona equatorial amb una baixada significativa de la salinitat, que podria assolir valors per sota de 35.

A l’Atlàntic sud, dins l’àrea d’influència de l’anticicló de Santa Helena, la salinitat tornarà a augmentar al voltant de 36g/kg fins més enllà del tròpic de Capricorn. Més al sud tornarà a baixar, especialment després de passar el cap de Bona Esperança i entrar a l’Índic.

En tot el recorregut a partir d’aquí i fins tornar a l’Atlàntic, la salinitat ja no tornarà a 36g/kg. Els valors seran d’entre 35,5g/kg i 34g/kg segons la latitud. Com més al sud, més vent, més borrasques i valors de salinitat més baixos, especialment entrats al Pacífic, de manera que arribant al cap d’Hornos segurament trobaran les salinitats mínimes de tot el recorregut, per sota de 34g/kg, en la zona d’influència del corrent de Humboldt a l’oest d’Amèrica del Sud.

En el camí de tornada trobaran valors similars als d’anada fins prop de Barcelona, on podrien trobar salinitats encara més altes de quan havien sortit, segons com s’hagin portat les tramuntanades de l’hivern.