La captura directa a la natura d’animals i plantes ha anat perdent importància a mesura que la civilització avançava. Això, però, no ha succeït amb la pesca que majoritàriament es continua fent de forma extractiva. Les millores en les tècniques de navegació han facilitat les tasques dels pesquers, fet que ha permès una major captura.

No tots els mars són igual de productius sinó que hi ha zones on, gràcies a unes determinades característiques, hi ha major producció. Per a una bona producció de peix cal principalment una bona producció primària de plàncton. Aquest bon creixement s’aconsegueix gràcies a la confluència de condicions de temperatura adequades, riquesa mineral de l’aigua i un moviment adequat d’aquesta aigua que apropi els nutrients necessaris cap a la superfície.

Per capturar les espècies d’interès pesquer s’utilitzen diferents tècniques de pesca.

L’activitat pesquera és un gran factor modificador dels ecosistemes marins quan es produeix sobreexplotació dels recursos pesquers. Els seus efectes poden donar-se directament sobre les espècies extretes, sobre els seus hàbitats o al llarg de tota la cadena tròfica. A nivell mundial, el 52% dels recursos pesquers es troben plenament explotats, cosa que significa que han arribat al seu nivell màxim de producció sostenible.

Uns dels casos més afectats és la pesca de la tonyina vermella.