Els IMOCA 60 són vaixells molt evolucionats, concebuts per a la navegació en solitari o a dos. Com a classe oberta de disseny poc limitat, qualsevol innovació en qualsevol lloc del vaixell comporta millores en les prestacions i en la maniobra. És bàsic reduir sempre el pes, aconseguir més potència i augmentar l'eficiència dels patrons. Els materials amb els que es construeix, el disseny i les veles que porta el transformen en un vaixell capaç de suportar les condicions més extremes de navegació. Estan especialment dissenyats per a la navegació oceànica en solitari o en doble.
Es caracteritzen per:
Taules de surf gegants
La forma del buc baixa, la coberta lliure i la popa molt ampla el converteixen en un vaixell extremadament pla. El fet que es construeixi amb fibres de carboni el transformen en una embarcació molt sòlida i poc pesada que planeja sobre les grans onades que troba al llarg del seu recorregut al voltant al món. Els IMOCA 60 poden donar la volta al món a una velocitat mitjana de 12 nusos i poden aconseguir puntes de més de 30 nusos.
Interiors molt austers
El pes és determinant en aquests vaixells, per això s’estalvien tot allò que pugui pesar. Els interiors d’aquests vaixells són negres, el color de les fibres de carboni, ja que la pintura pesa. Els navegants disposen de la taula de cartes (on hi ha el control de tots els aparells del vaixell) cada cop més petita, d’una llitera, d’un fogonet per cuinar i res més. La resta de l’espai és ocupat per grans bosses plenes de veles, roba i menjar. Cada cop que els navegants han de fer una virada, els sacs s’han de traginar d’un cantó a l’altre del vaixell. Aquesta és una maniobra molt feixuga, sobretot a causa de la incomoditat de l’espai.
Màquines de propulsió eòlica
Les veles que porten els velers que participen en la Barcelona World Race són elements d’última tecnologia, ja que incorporen les últimes novetats quant a materials i disseny. Els vaixells tenen autorització per portar un màxim de 10 veles a bord i els navegants han de decidir quines s’emporten per poder obtenir la combinació més idònia en cada situació de navegació. Les veles són l’element mecànic més castigat en una regata al voltant del món. La vela major, que quasi mai no s’arria, treballa sense descans 2.400 hores (100 dies). Durant aquest temps suportarà les condicions més dures de vent, canvis extrems de temperatura, radiacions ultraviolades o l’elevada salinitat. És per això que en acabar la competició, aquestes veles deixen de ser útils per al seu primer ús.
Materials d’última generació
Tots els IMOCA 60 que participen en la Barcelona World Race estan construïts amb fibra de carboni. Aquest és un material sintètic, de color negre, molt lleuger i molt resistent que es combina amb un nucli de Nomexâ (material capaç de minimitzar els impactes i les deformacions estructurals), que dóna lloc a un producte compost molt lleuger i robust que permet afrontar la navegació pels oceans més hostils amb un mínim pes.
El cordam d’aquests vaixells està format en el seu conjunt per fibres sintètiques, totes elles derivades de petroli i carboni. Aquests elements són més resistents que l’acer i molt elàstics, no es podreixen i envelleixen poc, però tenen alguns desavantatges: rellisquen més i alguns d’ells perden resistència amb la calor, el fregament i els raigs ultraviolats. Malgrat això, aquests materials permeten afrontar la volta al món amb les màximes garanties.
La seguretat com a prioritat
El disseny d’aquells vaixells ha de complir una sèrie de requisits de seguretat, que es poden classificar en dos grans grups:
Difícils de bolcar
Els Open 60 són vaixells molt estables, això és bàsicament degut a la presència de la quilla. Aquest és un apèndix que es troba a la part submergida del vaixell i que serveix perquè l’embarcació no bolqui.
Perquè els IMOCA 60 puguin participar en la regata, el vaixell i la seva tripulació s’han de sotmetre a la prova de bolcada, que consisteix a col·locar el vaixell totalment de cap per avall a l’aigua amb el patró a l’interior. En aquesta posició, el patró ha de demostrar que pot sortir del vaixell per l’escotilla de popa i tornar-hi a entrar, cosa que podrà fer amb facilitat si la popa no queda enfonsada, que és el que es tracta de demostrar. Finalment, el patró ha de fer tornar el veler a la seva posició normal (adreçar-lo) sense cap intervenció exterior. Per fer-ho, podrà utilitzar qualsevol dels mitjans als quals té accés des de l’interior: inclinar la quilla, omplir els tancs de contrapès, etc.