Si llegim l’etiqueta d’una ampolla d’aigua mineral qualsevol, veurem que ens mostra els resultats de les anàlisis, del seu contingut, i observarem que hi figuren unes petites quantitats de sals dissoltes. Són quantitats mínimes, però hi són. L’aigua de la pluja, una vegada ha arribat a terra, va seguint un camí que un dia o altre la portarà de retorn al mar. Podrà anar-hi per superfície o per sota terra, però al llarg d’aquest recorregut anirà dissolvent petites quantitats de les sals minerals que componen el substrat que la conté.

Una vegada aquesta aigua arriba a l’oceà, es passejarà allà on la portin els corrents i potser en algun moment s’evaporarà per tornar a caure en forma de pluja. Les sals dissoltes però, no l’acompanyaran en aquesta nova volta del cicle, i es quedaran a l’oceà.

Any rere any, doncs, al llarg de la història dels oceans, les sals dipositades per l’aigua rebuda des dels continents, han assolit una concentració mitjana d’uns 35 g/kg, és a dir, aproximadament un 35 per mil o un 3,5%, amb variacions significatives d’un lloc a un altre. La composició de la sal, en canvi, és molt semblant a tot arreu dels oceans. Aproximadament el 84% és clorur sòdic (NaCl). La resta són sulfats magnèsic (10%) i càlcic (2%), clorur potàssic (1%), i fins a un 3% de multitud d’altres substàncies que comprenen pràcticament tota la taula periòdica.