És fàcil entendre com avança un vaixell quan el vent li entra per la popa (vents portants). Simplement es col·loquen les veles de manera que quedin perpendiculars a la direcció del vent, per exemple, obrint la botavara. En fer això les veles acumulen el vent, el vent accelera les veles i les veles empenyen el vaixell cap endavant. No hi ha molta complicació. Però com es pot navegar contra el vent?

Probablement la millor manera d’explicar-ho és amb el Principi de Bernoulli, comparant el que li succeeix a una vela amb l’ala d’un avió. El vent circula més ràpid per la banda exterior de la vela (la que queda per fora del vaixell) i més lent per la interior, per on s’infla la vela. Al anar més ràpid per l’exterior, no pot empènyer amb tanta força la vela, mentre que a la part interior es genera una força més gran contra la vela que compensa el fet de circular més lent. Per tant la vela rep una força més gran pel costat interior que és la que fa avançar el veler. De fet, és el mateix que passa amb un paraigua en un dia de pluja i vent quan, tot i duent-lo pla, entra una mica de vent i notem que el mànec se’ns en va cap a munt com si el paraigua es volgués elevar tot sol.

Però si només intervingués aquesta força, el vaixell es desplaçaria lateralment. Ens cal una força que compensi aquest abatiment provocat pel vent. Aquesta força l’obtenim gràcies a la quilla i les orses, que treballen contra l’aigua per resistir les forces laterals provocades pel vent.