Fins que Cristòfor Colom no descobreix Amèrica, la representació de la Terra es feia en funció de la imaginació de les diferents cultures. Així, els asteques representaven el món com un quadrilàter, els Inques com una caixa i els egipcis com un ou.

Ja en l’Època Antiga es coneixia la forma esfèrica de la Terra. En la cultura grega va ser on per primera vegada es va lligar la cartografia a la geografia, arribant a dibuixar mapes que s’assemblaven molt a la forma real de la Terra. Entre els personatges savis de l’època, destaca Ptolomeu.

Els navegants àrabs van recuperar els mapes grecs i van elaborar la seva pròpia cartografia que arribà a Europa gràcies als intercanvis comercials. La rellevància del comerç durant aquella època va fer que els navegants necessitessin saber la situació dels ports, la distància entre ells i el rumb que havien de seguir, és per això que van elaborar els portolans.

Al segle XIV destaca la primera escola cartogràfica mallorquina. Un personatge clau d’aquesta escola va ser Abraham de Cresques (1325-1387). Era membre d’una família jueva de Palma de Mallorca, molt reconegut a la cort del Regne d’Aragó de qui va rebre l’encàrrec de fer un mapa del món, l’Atles Català. El seu fill Yehuda Cresques, també va ser cartògraf i es creu que va col·laborar amb el rei de Portugal, Enric el Navegant. A aquesta cartografia, s’hi van anar afegint després els descobriments de Portugal i Espanya.

Amb el descobriment d’Amèrica es canvia la visió del món que es tenia fins a aquell moment. Americo Vespuccio, en els seus viatges comercials a Amèrica, va ser dels primers a dibuixar mapes del continent americà.

El 1569, Gerhardus Mercator va dibuixar un mapamundi amb una representació cilíndrica amb meridians rectes i cercles de latitud iguals. Els seus mapes van ser d’un valor incalculable per a la gent que navegava.

                                                      Atles Abraham de Cresques