Els primers navegants de la Golden Globe només embarcaven aigua per 300 dies de navegació. Confiaven que podrien recollir aigua de pluja amb veles i lones i l’aigua es convertia en un bé molt preuat.
Avui en dia els IMOCA 60 porten dipòsits d’aigua potable, però per qüestions de pes, no carreguen la suficient com per acabar la regata. Per això recorren a l’ús d’un aparell anomenat dessalinitzadora. Es tracta de fer passar l’aigua de mar per una membrana porosa amb forats molt petits, de la mida d’un micró (corresponent al de la molècula de l’aigua) per separar-la de les sals. Aquest procés es coneix com osmosi inversa.
La dessalinitzadora no és una potabilitzadora ja que únicament separa la sal però no fa cap altre procés de transformació de l’aigua per fer-la apta pel consum humà. Es considera però que com que agafa aigua d’alta mar que està lliure de pol·lució i brutícia, el procés per fer-la potable no és necessari. D’altra banda, si agafés aigua d’un port, tot i que la sal quedés filtrada, l’aigua obtinguda no es podria beure.
Per obtenir 1 litre d’aigua potable cal bombejar i 10 litres d’aigua salada. Això vol dir que per cada 3 litres d’aigua que necessita una persona al dia, cal filtrar-ne 30 de mar. Per aconseguir-ho es requereix un gran consum d’energia.
Donat que l’aparell dessalador és delicat i pot espatllar-se, també embarquen dessalinitzadores manuals que permeten obtenir un litre després d’estar prement una bomba d’aigua sense parar durant uns 15 minuts. Com a precaució, també hi ha bosses d’aigua de supervivència.