Quan els navegants de la Barcelona World Race entren al Pacífic, tenen per davant una travessia de més de 4.000 milles en què els navegants entraran de nou als quaranta rugents, esperant-los al final la cirereta del cap d’Hornos. Al Pacífic, de nou hauran de navegar el sector nord de les depressions, intentant enganxar el corrent circumpolar antàrtic, més conegut com a tren de borrasques.
L'aproximació al cap d’Hornos, generalment amb vents de l'oest, es converteix en un autèntic “pas de boia” d'una regata sobrevent - sotavent, i en aquest cas els regatistes es veuen obligats a realitzar una sèrie de trabujades per navegar amb l'angle de vent òptim que els marca el VPP (Velocity Prediction Program).