La navegació de cabotatge fa referència a com es navegava antigament, quan les tècniques de navegació no permetien allunyar-se mar endins i es navegava amb la costa a la vista. Es creu que aquest terme pot venir de la paraula francesa cabota, que es refereix a la navegació realitzada entre caps (o de cap a cap), ja que aquesta és l’enfilació que pren el patró com a següent punt a sortejar a la línia de costa durant la navegació cap a un destí remot.

També hi ha la teoria que el nom d'aquest tipus de navegació s'encunyà gràcies a Sebastià Cabot, explorador marí que va recórrer la costa oriental d'Amèrica del Nord durant el segle XVI, aplicant aquest sistema de navegació.

Actualment s’utilitza per definir els serveis de transport tant a nivell marítim com aeri i terrestre, entre dos punts del mateix país, o entre dos punts de dos països però, vorejant la costa.