En un veler hi ha dues maniobres elementals per canviar el costat pel qual es rep el vent:
En un IMOCA 60 cadascuna d’aquestes operacions pot durar més de mitja hora. Mentre que en un veler de vela lleugera un imprevist es pot solucionar amb una petita correcció del timó, en aquests vaixells oceànics pot provocar un desastre.
Cada vegada que es fa una virada, cal passar l’aigua dels tancs de llast d’una banda a l’altra. El mateix passa amb la quilla. Per tant, si es navega en cenyida i cal anar fent virades, la navegació consumeix més energia que quan es navega seguint un rumb que requereix menys canvis de banda. Per evitar les cenyides, els regatistes estan ben atents a la meteorologia per poder anticipar els rumbs que hauran de seguir.
A diferència de la virada, en què les veles es queden sense força temporalment (quan el vaixell està proa al vent), en la trabujada les veles sempre senten la pressió del vent i poden passar d’un costat a l’altre amb una extraordinària violència si no es controla molt la forma en què ho fan, especialment cal anar amb compte amb la botavara i amb les sotragades que pot patir l’eixàrcia.
La trabujada es considera per tant la maniobra més delicada i perillosa a bord d’un veler. En determinades circumstàncies (habituals en els temporals dels Quaranta Rugents) abans d’iniciar la maniobra s’agafa un ris suplementari a la vela major (es redueix la superfície que treballa) i se’l deixa anar quan s’ha acabat la trabujada.
Per aquesta raó, a bord d’un IMOCA 60. Per tal d’evitar accidents, cada vaixell té el seu propi protocol d’actuació i els patrons se cenyeixen rigorosament a les normes que ells mateixos s’han implantat, després d’estudiar detalladament la millor manera de procedir. Aquest protocol de cada maniobra pot incloure, depenent de cada vaixell, uns 25 passos i durar més de mitja hora.
