Nascut el 1986 –encara que constantment actualitzat-, aquest vaixell és un dels monobucs de competició més ràpids de l'actualitat. Està construït en materials "composites", per ser alhora el més lleuger possible –el que es tradueix en un augment de velocitat- i prou sòlid per resistir les dures condicions meteorològiques d'una volta al món.

Parts de l'IMOCA 60:

Vela major

Teixit que s’utilitza per propulsar el vaixell mitjançant l’acció del vent. Durant la navegació va sempre envergada al pal i fixada a la botavara. Està fabricada amb moderns i tecnològics materials compostos per aconseguir la màxima resistència i el menor pes.

Burdes

Caps o estais que sostenen el pal per popa i en controlen la seva curvatura. Hi ha una a cada costat: burda de babord i burda d’estribord. Sempre treballa una, la que està a sobrevent (el costat d’on ve el vent) mentre l’altra, la de sotavent, roman destensada.

Botavara

Perxa que sosté la vela major per la seva part inferior (pujament). El seu únic punt fix és quan s’uneix amb el pal, al voltant del qual pot girar lliurement uns 180°. És de fibra de carboni, com el pal.

Escota de la major

Cap que serveix per controlar l’angle d’obertura i la forma de la vela major.

Antena Inmarsat™

Dispositiu que permet enviar i rebre arxius multimèdia (dades meteorològiques, vídeos, fotos, navegació per internet, etc.) mitjançant les comunicacions per satèl·lit.

Carro de la major

Conjunt de politges que llisquen sobre un rail per graduar l’angle de l’escota de la major i per tant la forma de la vela major.

Escotilla d’emergència

Obertura que ha de permetre als navegants sortir en qualsevol situació, pel que no ha de quedar submergida en cas de bolcada.

Bot salvavides

Embarcació petita situada prop de l’escotilla d’emergència.

Pales de timó