Al segle XV, qui va dominar les expedicions marítimes van ser la població portuguesa. Això va ser degut a diferents factors, entre altres, la bona situació geogràfica on es trobaven i la situació política del país. Després de la Reconquesta, els portuguesos tenien ànsies de buscar rutes d’expansió i de comerç que consolidessin el poder de la monarquia davant l’imperialisme castellà.

Els navegants portuguesos van fer expedicions marítimes vorejant la costa africana a la recerca d’una nova ruta per arribar a l’Índia i per millorar la ruta comercial amb el continent africà. Les persones que s’embarcaven en aquestes expedicions havia de ser gent molt valenta, ja que les creences de l’època situaven la fi del món al Cap Bojador, a mig camí del sud d’Àfrica. De fet, es creia que la terra era plana i que es podrien trobar en qualsevol moment amb una cascada enorme per on cauria tot el mar, i a més es pensava que el mar estava ple d'enormes monstres marins.

Algunes descobertes d’aquesta època van ser les Açores, Madeira, Cap Verd... A poc a poc van anar baixant més al sud per la costa africana, fins que el 1487 una gran expedició al comandament de Bartolomé Díaz va sobrepassar el cap de Bona Esperança. Això va significar el descobriment que l’oceà Atlàntic i l’Índic estaven units.

Una altra expedició històrica va ser la de Vasco de Gama que va sortir l’any 1497 amb quatre naus cap a l’Índia, doblant el cap de Bona Esperança. L’expedició va arribar fins a Calcuta i va tornar a Lisboa el 1499 després de moltes dificultats i penúries amb tan sols dues naus i la meitat de mariners que havien partit.

Al llarg de la història, el coneixement de la meteorologia per a la navegació ha estat imprescindible. Es diu però, que els portuguesos van ser els primers navegants que la van tenir en compte ja que van fer expedicions mar endins per tal de conèixer millor els vents.