El descobriment de noves terres va servir per perfeccionar la tècnica de navegació. Poc a poc, es van anar perfeccionant també les embarcacions fins que, a mitjan del segle XIV van comptar amb una embarcació ideal per a navegacions d’altura, la caravel·la.

Originalment, aquest vaixell provenia del disseny dels drakkars víkings però, amb millores pel que fa a l’aparell i la coberta. Una gran millora era que duia timó, ja que les embarcacions de l’Edat Mitjana encara empraven un o dos rems llargs que, amarrats a les aletes, dirigien el rumb. Quan la caravel·la va acabar d’estar perfeccionada per navegacions d’altura, aquesta era un vaixell de tres pals: el trinquet i el major amb veles quadres, i el de mitjana amb una vela llatina. Aquestes veles li permetien navegar en qualsevol rumb i era força maniobrable.