Les embarcacions a vela com els IMOCA 60 estan dotades amb una quilla externa que té la funció de disminuir l’abatiment del vaixell i fer d’apèndix de contrapès, agregant pes a baix de l’embarcació per compensar la força del vent sobre les veles.
Per aconseguir compensar el pes de les veles i l’eixàrcia, els Open 60 integren un bulb a la part inferior de la quilla, una gran massa de plom o ferro fos amb forma hidrodinàmica d’unes 4 tones. Cada quilo en els últims dos metres del pal, es compensen amb uns 6-10 kg al bulb.
El bulb està situat el més a baix possible (a uns 4,5 metres de distància del casc) per millorar la seva efectivitat, ja que així es fa baixar el centre de gravetat i s’assegura una major estabilitat. D’aquesta manera, com més pes tingui aquesta quilla, més palanca fa i més estable serà l’embarcació però, a la vegada, com més pes, més lent és el vaixell. Així doncs, el pes de la quilla ha de ser el just i necessari per mantenir l’equilibri sense perjudicar la velocitat.
A més, la quilla d’aquests vaixells és pivotant, pot bascular fins a 40º a cada costat, dissenyada així per moure el pes del bulb a la part del veler que és al costat del vent, redreçant-lo i permetent que pugui portar més veles. Això comporta però una pèrdua de força antiabatiment i el vaixell comença a “derrapar” lateralment sobre el mar. Per aquest motiu els IMOCA 60 incorporen orses que disminueixen l’abatiment i fan que el vaixell avanci endavant i no de costat.
Les quilles pivotants van passar a ser competitives en el moment que es va començar a fer servir la hidràulica per accionar-les. Gràcies a això avui existeixen sistemes que poden desplaçar la quilla en tot el seu ventall (40º a cada costat) en uns 20-30 segons. Allò que antigament es maniobrava amb winches i desmultiplicacions, avui queda en mans del mateix sistema que permet aixecar edificis i moure pales excavadores…