Les drassanes de les costes catalanes, a finals del segle XVIII i durant el segle XIX, eren espais dedicats a la construcció i a la reparació dels vaixells. Se situaven a les platges dels pobles costaners, platges que havien de tenir característiques adients que els permetessin bastir les embarcacions.
La construcció d’una barca no començava fins que l’armador i futur propietari de l’embarcació no li feia la comanda al Mestre d’aixa. En funció dels usos a què es volia destinar l’embarcació, el mestre d’aixa seguia el següent procés:
- L’armador encarrega al mestre d’aixa la construcció del vaixell.
- El mestre d’aixa construeix un model de mig buc on s’hi faran les modificacions que calgui.
- D’acord amb el model, es representa a escala natural el plànol de formes per obtenir les plantilles de les peces.
- Es construeix el llit on es recolzarà l’embarcació.
- La fusta es talla i es dóna forma a les peces que formaran el vaixell.
- Les primeres peces que es col·loquen són la quilla, la roda i el codast. Aquest procés s’anomena amaestrat.
- Es col·loquen les quadernes, la cinta i el dorment i després es revesteixen les quadernes amb el folre.
- Abans de pintar l’embarcació per protegir-la, s’ha de calafatar amb estopa untada de brea.
- Un cop acabada l’estructura del vaixell, cal completar-la amb la construcció dels interiors i col·locar-li el pal amb l’antena i les veles per poder fer-se a la mar.