Els pirates tenien una organització democràtica, triaven o destituïen al seu capità i votaven sobre quin rumb seguir o quin vaixell atacar. Aquests formaven una assemblea en què es votava i tenien els mateixos drets. Existia un codi de comportament que tots els pirates signaven i on s’establia les normes i les compensacions en cas de quedar discapacitat en una acció de combat.

La coneguda imatge del pirata amb un ull tapat sembla ser que era una manera d’evitar el mareig a base de limitar la visió de profunditat. Quant a càstigs que aplicaven, un dels pitjors era l’abandonament en una illa deserta.

Tot i així, sembla que hi havia pirates que no ho eren de fet. Qualsevol persona fora de la llei o que s’enfrontava al poder establert podia ser tractat com a tal. Fruit d’això, es van produir fets curiosos com ara la societat independent catalana que es va crear durant un temps a l’illa de Montserrat, al Carib.

Les normes de la Cofraria de la Costa

• Es prohibia tot exercici de pàtria o religió.
• Quedava prohibida la propietat individual.
• La Cofraria no podia interferir en les decisions personals.
• Es podia abandonar la germandat en qualsevol moment.
• Tots els germans eren iguals entre sí.
• Un “cofrare” escollia un company i, en cas de mort, aquest n’esdevenia l’hereu.
• En cas d’invalidesa, es cobraven indemnitzacions.
• Els beneficis del pillatge es repartien a parts iguals entre la tripulació.
• L’òrgan màxim de govern era l’assemblea, on cada tripulant tenia un vot. Les decisions eren inapel·lables
• Les faltes lleus, com ara baralles o desobediència, es castigaven amb un nombre determinat d’assots. Les faltes greus –robatoris, delació o assassinat- es castigaven amb l’execució, l’amputació de les orelles o el nas o amb marooning (abandonament d’algú a una zona o illa deshabitada).