És el tripulant perfecte. Ho controla tot; té ulls i orelles que tot ho veuen i tot ho senten, i avisa quan detecta una cosa que no funciona. No dorm mai. No se’l veu, i és tan discret que la majoria de vegades ningú no s’adona que existeix ni de tot el que en depenen.

El cervell central pot adoptar la forma d’un vulgar ordinador portàtil, d’on surten totes les connexions als seus diferents elements. Infinits sensors l’informen d’on és el vaixell (el GPS), del vent que fa (l’anemòmetre i el penell, situats a la part superior del pal), de la velocitat a què avança (la corredora i el GPS), de si fa bona mar o si és enmig d’un temporal, de si està molt escorat o no, de si hi pot haver gel al voltant (temperatura de l’aire i de l’aigua), de la direcció (compàs), de l’aproximació de ruixats (radar) i fins i tot de la probable evolució del temps (baròmetre).

Tota aquesta informació es pot visualitzar a la pantalla central o en les nombroses pantalles més petites situades en aquesta mateixa taula de cartes o a l’exterior del vaixell (banyera), a fi que els patrons la puguin consultar siguin on siguin.

Els patrons també recorren a l’ordinador no només per visualitzar la informació que necessiten en aquell moment, sinó també per demanar consell. Per exemple, a l’ordinador hi tenen guardada la millor combinació de veles per a cada situació, així com la velocitat que poden aconseguir amb cadascuna. Si no van prou ràpids, vol dir que han de millorar el rendiment del veler.

Gràcies a l’ordinador, els participants en la Barcelona World Race poden conèixer la situació de tots els rivals i la previsió meteorològica, amb la qual decideixen la ruta que han de seguir. L’ordinador també s’encarrega de controlar les tres càmeres de vídeo instal·lades a bord, que permeten realitzar les videoconferències amb l’organització i enviar a terra imatges del vaixell.