Untitled

L’habitacle o cabina d’un IMOCA 60 és molt senzilla i austera. Malgrat la grandària del buc, no hi ha massa espai ni cap comoditat. De fet, la cabina és una mena de cau amb una o dues entrades petites des de la coberta per tal de protegir-lo de l’ambient exterior.

La premissa és portar el mínim de pes possible: hi ha una cuina de càmping, una o dues lliteres de tub i lona, i una taula de cartes amb seient reclinable, lloc de treball habitual que fa moltes vegades de dormitori. La dutxa i el vàter són luxes que no tenen a bord, tenint com a dutxa sovint la pluja, i com a vàter un cubell.

Tots els interiors són negres (sense pintar), amb el carboni a la vista, ja que la pintura pesa. Els navegants s’endinsen a les entranyes del seu vaixell, cap a proa, per traginar enormes sacs de veles que s’estiben seguint les normes del dissenyador. En cada virada, aquests sacs han de canviar-se de costat, una de les maniobres més esgotadores sobretot a causa de la incomoditat del recinte, que es pot allargar fins als 30 minuts.

Tot i ser velers, els Open 60 també porten un motor interior que serveix per proporcionar energia als aparells de bord. També pot impulsar el vaixell mitjançant una hèlix plegable però, només es pot fer servir fora de competició. Normalment els motors són del tipus dièsel, no massa diferents que els dels cotxes i molt habitual en els vaixells esportius.