Des de la primera embarcació que va acabar la primera regata de volta al món, l’any 1969, els bucs han evolucionat de manera notable. El guanyador d’aquesta primera competició en solitari va tardar 313 dies. Actualment, gràcies a la investigació de nous materials i noves tecnologies, s’aconsegueix acabar-la en tan sols 90 dies.

La Barcelona World Race ha permès veure en acció els dissenys més moderns dels IMOCA 60 i, a més, sotmesos a un banc de proves d’una exigència sense precedents en la història de la classe. Navegar 25.000 milles pels mars més durs del planeta no és cap novetat amb un tipus d’embarcació precisament concebuda a aquest efecte. Però la diferència rau en el fet que, fins ara, aquestes voltes al món havien estat en solitari.

La navegació en doble de la Barcelona World Race ha forçat a acostar-se més (i fins i tot a superar en moltes ocasions), els límits coneguts del disseny i l’estructura del material, i això, d’entrada, es deu a una raó molt senzilla: la navegació en doble prescindeix dels marges de seguretat de la solitària i el material es porta més al límit. Per als amants de la tecnologia, la regata té, en conseqüència, un interès inusitat, i indubtablement ha establert una referència que ha acaparat l’atenció de dissenyadors i constructors.

Spray     11,20 m / 1894

Joshua Slocum reformà un pesquer construït el 1800 i féu la primera volta al món en solitari, entre 1895 i 1896.

Suhaili   9,90 m / 1965

Construït a l’Índia per Robin Knox-Johnston, i amb el qual guanyà la Golden Globe del 1969; la primera regata al voltant del món en solitari i sense escales.

Gipsy Moth          16,10 m / 1966

Dissenyat per a la volta al món de Francis Chichester. Un quetx que esdevingué una referència per a la vela d’altura de l’època.

Pen Duick V        10,66 m / 1969

Un dels primers dissenys per a regates en solitari, segons les idees d’Eric Tabarly. Fou el primer veler amb tancs de llast d’aigua de mar i orsa amb bulb.