Durant l’última dècada, els IMOCA han portat tres tipus d’aparells sense que cap s’hagi imposat com a favorit, sinó que depèn del gust de cada navegant:
Pal fix amb dos, tres o quatre pisos de creuetes: és el més clàssic, i alguns creuen que és l’opció més fiable. Com a desavantatge destacar que el perfil del tub del pal és poc aerodinàmic.
Pal giratori de perfil d’ala amb outriggers: es distingeix fàcilment pels seus espectaculars outriggers: dos perxes o pals que sobresurten lateralment (semblen “banyes” o “antenes”) i separen els obencs per aconseguir sostenir millor l’enorme pal. Aquest sistema redueix l’eixàrcia ferma, cosa que afavoreix la lleugeresa de l’aparell i la disminució de les avaries per desgast. Aquests pals han de construir-se al límit de la lleugeresa per compensar el pes dels outriggers, fet que, per alguns, és un risc al augmentar-ne la seva fragilitat.
Pal giratori de perfil d’ala, amb un pis de creuetes articulades i un o dos violins: són més pesats –uns 25 quilos- que els clàssics de tres pisos de creuetes, però amb l’avantatge que el centre de gravetat és més baix. També han demostrat tenir una adequada relació risc/rendiment, ja que milloren l’aerodinàmica respecte als tradicionals i no obliguen a la màxima lleugeresa en el disseny i construcció com els de perfil d’ala amb outriggers.
