Juntament amb xocar i bolcar, l’home a l’aigua és l’altre perill que més temen els navegants. A l’aigua es perd calor 25 cops més ràpid que a l’aire, fet que esgota els mecanismes de mobilitat  i les reserves energètiques, i fa disminuir la temperatura interna, arribant a la hipotèrmia. Si l’aigua està a 15ºC, la mort per parada cardiocirculatoria pot sobrevenir a les 3 hores i mitja, mentre que si està a 10ºC, no es podrà superar a l’hora i mitja d’immersió.

Quan un tripulant cau a l’aigua cal actuar immediatament. El company/a que queda a bord ha de marcar en el GPS la posició en què ha caigut. Normalment els aparells GPS tenen una tecla anomenada MOB (Man Over Board, home a l’aigua) que només prement-la marca automàticament la situació. És important no perdre de vista la persona que ha caigut per poder llançar-li una balisa i un flotador que marqui la seva posició a l’aigua. Tot això sol passar en breus instants mentre el vaixell avança i se separa del lloc de la caiguda. Per tant, un cop marcat el punt de l'incident, cal maniobrar per tornar endarrere el més aviat possible.

Anar amb roba tècnica preparada per les navegacions en aigües fredes (amb cremalleres estanques per exemple), i prendre aliments i begudes calentes, ajudaran a estar més previnguts. Moltes vegades, el problema és que el navegant no va lligat amb l’arnès a la línia de vida, sovint perquè surt un moment a coberta pensant que ràpidament tornarà a la cabina. Caure a l’aigua no perdona ni als novells ni als més experimentats.