Des de finals del segon mil·lenni abans de Crist, fenicis i grecs van desenvolupar un intens tràfic comercial per tota la Mediterrània. Els motius que els van empènyer a la descoberta del Mare Nostrum van ser l’expansió del seu comerç, fonamentat en la producció de manufactures, i sobretot la recerca dels metalls –coure i bronze– i altres matèries primeres com ara sal i espart. A la península Ibèrica, la colònia grega més important va ser Empòrion (Empúries).

Pel que fa a les naus de guerra, els grecs feien servir el trirrem. Aquestes podien mesurar 35 metres d'eslora i 4 metres de mànega, portant  24 rems llargs per banda, timó doble i una vela quadrada. Després dels grecs però, els romans van preferir navegar amb birrenes ja que, pels combats al mar, tenir vaixells amb moltes fileres de rems no era gaire pràctic.

Els romans van reprendre l’activitat comercial dels grecs i fenicis, pel que comptaven amb grans flotes comercials. Aquests feien servir vaixells de vela de casc rodó i només utilitzaven veles. Als vaixells de  mercaderies es transportaven els fruits i els aliments des de tot l’imperi cap a Roma emmagatzemats en àmfores. Per garantir aquesta activitat comercial marítima, els romans van desenvolupar infraestructures com ports, esculleres, magatzems, fars, i altres enclavaments portuaris.

                                                              Nau de guerra grega