El problema del son en regates oceàniques amb tripulació reduïda afecta tant a la quantitat d’hores que es dormen com a la qualitat d’aquest son. Durant la regata, el vaixell no s’atura mai, ni de dia ni de nit, ja que es perdria molt temps i distància respecte les altres embarcacions. De fet, cada dues hores la tàctica

pot canviar ja que es rep informació de les posicions dels vaixells adversaris.

Un dels aspectes més difícils d’organitzar a bord és el son. Els navegants estan entrenats per passar en pocs minuts del son profund a despertar-se sobtadament, i posar el cervell a funcionar davant de l'ordinador, comprovar les posicions i baixar les informacions meteorològiques, intercanviar informació amb el qui es va a rellevar, prendre el comandament i sortir a coberta per a una inspecció visual.

El ritme de son se sol interrompre amb freqüència a causa de les situacions imprevistes. En aquest cas, el que està de guàrdia ha de despertar al seu company perquè l'ajudi en una maniobra difícil. També hi ha zones de pas complicat, com la de l'estret de Gibraltar, en la que per seguretat cal que tots dos estiguin desperts.

Les pitjors condicions per agafar el son es donen quan es navega en cenyida contra el vent i l'onatge ja que el vaixell va saltant amb les ones i les sacsejades són violentes i constants, a més del soroll ensordidor que produeix l'aigua contra el casc i les vibracions de l'aparell.

Per dormir procuren desvestir-se en funció de la temperatura exterior i es fiquen en el sac que han de procurar que estigui el més sec possible, el que és bastant difícil en funció de la meteorologia del moment.