Al voltant de l’any 1000 a.C., el poble fenici es va convertir en un gran navegant i va dominar la Mediterrània. Aquest tenia la flota més gran i els ports més rics degut l’intens comerç que mantenia per mar, encara que també els seus vaixells eren conegut com a pirates.

Durant les navegacions van aprofitar per expandir-se cap a altres territoris. Així van arribar a Creta, Rodes, Xipre, Sicília, Sardenya, les Cíclades... fins i tot van sortir cap a l’Atlàntic per arribar fins als pobles del mar Bàltic. De fet, hi ha teories que defensen que van donar la volta a Àfrica.

Se sap que el poble fenici tenia mariners experts que s’orientaven de nit amb l’estrella Polar i l’Óssa Menor i, a diferència d’altres mariners, ells s’atrevien a navegar de nit.  De fet, els mariners es guiaven pels corrents marins dominants, les aus marines i les estrelles, coneixement que es transmetia de generació en generació entre els homes de mar.

Els vaixells fenicis podien ser de guerra i de comerç. Les seves naus de guerra eren de fusta, llargues, estretes, i molt marineres i comptaven amb una doble fila de remers situats en ponts superposats –birrenes-, i un pal central creuat per una verga, en què es desplegava una vela de forma quadrada. La proa era aixecada en corba.

Els fenicis practicaven la navegació a vela, però només recorrien a ella quan el vent els era completament favorable, ja que no sabien aprofitar, com es va fer després, la força del vent independentment de la direcció en què aquest bufés.