A bord, durant la regata, els regatistes poden patir tot tipus d’accidents o malalties:

• Cops i contusions: amb el moviment constant i brusc del vaixell, el cos rep molts cops. Alguns regatistes han arribat a tenir una commoció cerebral per impacte amb algun objecte. Altres vegades els cops venen en forma de peix volador que salta i, abans de caure a la coberta, colpeja la cara o el cos d’un tripulant.
• Cremades: durant la BOC 2001-2002, una onada va fer saltar l’escalfador de la cuina i va caure l’aigua bullint dins la roba del regatista Damian Duke cremant-li l’esquena. Cal recordar que el menjar liofilitzat o les sopes, sempre cal escalfar-les, pel que en un vaixell en ple moviment, l’aigua calenta sempre suposa un perill per les mans i la cara. Les cremades també poden ser pel sol, sobre tot quan s’apropen a l’equador. En altres casos, la cremada ha estat produïda al tocar el motor o per l’àcid del líquid de les bateries.
• Diarrea: el canvi d’alimentació o les males condicions higièniques poden provocar diarrees molt molestes. Cada poc temps cal treure’s la roba. A més, el cos es deshidrata per la pèrdua de líquid i cal recuperar-lo bevent sovint.
• Hipotèrmia, congelació: quan s’escolten a la cabina el copets de gel a l’aigua congelada de la sentina, és evident que cal vigilar de no perdre temperatura corporal i vigilar amb les extremitats. Les mans i els peus són molt delicats i cal dur botes folrades amb sola aïllant del fred.
• Irritacions de la pell: La suor, la sal i la roba bruta irriten la pell. Un punt crític és el coll que queda moll i, l’eixugar-se, la sal irrita la pell.
• Irritacions als ulls: el vent, l’aigua i la sal poden irritar els ulls i afectar la correcta visió. Per això, a coberta el navegants porten un casc amb un visor de protecció que impedeix el pas del vent i l’aigua que els hi arriba projectada des de proa.
• Lesions a les mans: a bord les mans sempre acaben rebent cops, talls i ferides. Encara que es portin guants, les mans estan en constant activitat.
• Mareig: encara que no ho sembli el navegants experimentats també es maregen. La sensació és molt desagradable: perden forces, se senten totalment desvalguts i no poden fer res. A la regata VOR del 2001-2002 algunes tripulacions es van marejar i quan no estaven de guàrdia, eren estirats a la llitera apàtics, pensant només en com se sentien de malament i vomitant fins buidar l’estómac.
• Molèsties lumbars: a bord dels velers són freqüents aquestes molèsties ja que es treballa molt de cintura cap amunt i poc de cintura cap avall. En aquest segment l’esforç consisteix en mantenir l’equilibri i fixar bé el cos. De fet, en un vaixell es treballen poc les extremitats inferiors i molt les superiors. Per això hi ha qui porta una faixa de protecció lumbar que evita en part el sobreesforç. A més, les comoditats a bord són mínimes i ni les lliteres de lona o les cadires- silló reclinable ajuden a recuperar-se de les molèsties lumbars i de l’esquena.

A banda de tots aquests problemes també hi ha casos de regatistes amb apendicitis, fractures obertes, mal de queixal, problemes psicosomàtics fruit de la tensió, depressió, etc. Per això, sempre és recomanable una revisió mèdica a fons que eviti sorpreses desgradables en plena regata.