La tripulació dels IMOCA 60 va equipada amb elements de seguretat que poden ajudar a salvar-li la vida en situacions extremes.
En cas d’haver d’abandonar el vaixell, o en cas de fred extrem, la tripulació disposa d’un vestit de supervivència fet de neoprè gruixut, que assegura el manteniment de la temperatura corporal. En aigües tranquil·les d’una temperatura de 5ºC eviten que la temperatura corporal baixi més de 2ºC en una hora. Idealment, en una situació d’emergència, s’haurien de poder col·locar correctament i sense ajut en dos minuts.
Un altre element important del que disposen tots els navegants és un talabard amb què es lliguen a la línia de vida del vaixell. La línia de vida és un cable o cinta que va fixat de popa a proa –generalment un a babord i l’altre a estribord- on cada tripulant hi lliga el mosquetó del talabard. D’aquesta manera el navegant es pot moure per la coberta amb una relativa autonomia, sense el perill de caure a l’aigua i allunyar-se ràpidament del vaixell, que és un dels perills més grans que hi ha al mar, i més en unes aigües tan fredes com les del “Gran Sud”.
La velocitat a la que van els IMOCA 60, comporta que el temps de reacció de l’altre tripulant és molt escàs. Cal que faci la volta amb el vaixell i torni enrere per rescatar qui ha caigut a l’aigua. Al ser una situació d’extrema emergència, s’ha d’actuar ràpidament, ja que la temperatura de l’aigua sol ser molt baixa i el risc de perdre el nàufrag o que pateixi una greu hipotèrmia és altíssim.