Les embarcacions es poden governar de tres formes: per desplaçament de pesos (patí català), amb rems (caiacs, piragües, canoes, etc.) o amb timons, uns artefactes submergits sota els casc amb forma de làmina i que són els que fan servir els IMOCA 60.
Un timó consta d’una pala del timó que està submergida i ofereix resistència a l’aigua, i d’un mecanisme que mou aquesta pala, situat a la banyera del vaixell, i que els navegants fan servir per governar l’embarcació. Aquest mecanisme pot ser una roda o una canya (o arjau) i no n’hi ha un que sigui més eficient que l’altre, sinó que l’elecció depèn dels gustos del patró.
Degut a la gran mànega del buc, és necessari que els IMOCA 60 portin dues pales de timó, una a babord i l’altra a estribord (igual que les orses). Així, quan el vaixell està escorat, hi ha una totalment submergida i l’altra queda fora.
Respecte a la posició de les pales, hi ha dos grans tipus:
Timons fixos: pales situades sota el buc.
Timons abatibles: pales adossades al mirall de popa, les pales dels quals es poden aixecar fora de l’aigua. Aquests tenen menys rendiment, però van néixer principalment per motius de seguretat, ja que són molt més fàcils les reparacions en cas d’avaria. A més, permeten l’ús de “fusibles”, uns dispositius que fan aixecar la pala automàticament després d’un impacte amb un objecte sòlid flotant –un OFNI, Objecte Flotant No Identificat com troncs, contenidors, gel, etc.-.
Aquest sistema de fusibles evita un dany major després que es produeixi el primer impacte, però per contra, a l’elevar-se els timons de l’aigua, es deixa al vaixell sense control i aquest pot fer una maniobra sobtada i agressiva (orsar o arribar), fet que genera una situació complicada que, a part de fer passar un mal tràngol als tripulants, pot derivar en trencaments de parts del vaixell que treballen en tensió.