La hidràulica és una branca de la física i l’enginyeria que s’encarrega de l’estudi de les propietats mecàniques dels fluids. En enginyeria, fan servir dispositius que funcionen amb líquids, generalment aigua o oli, com per exemple els molins d’aigua, aqüeductes, turbines, etc. El pistó hidràulic que mou la quilla pivotant dels IMOCA 60 n’és un exemple.

Es diu que els egipcis i els grecs ja feien descobriments en aquest àmbit. Els romans van ser els primers grans enginyers de la història europea, aplicant les teories descobertes pels grecs i creant les bases de l’enginyeria actual. Des del punt de vista de la hidràulica, van ser pioners en la creació de complexes sistemes de canalització per fer arribar l’aigua corrent als edificis de les ciutats.

Tot i així, no va ser fins l’arribada de Blaise Pascal (s. XVII) que es van assentar les bases de la teoria dels fluids, base de l’energia hidràulica. Una senzilla fórmula governa aquesta teoria: Força = Pressió x Superfície. L’aplicació d’aquesta senzilla relació permet aixecar edificis, moure pales excavadores i... accionar quilles hidràuliques.