La cursa per descobrir noves rutes que portessin a les Índies va conduir a la descoberta del Nou Món o el que s’anomena el descobriment d’Amèrica, a través del viatge que va emprendre el misteriós personatge de Cristòfor Colom. Aquest, després de molts intents, va aconseguir convèncer la corona castellana per portar a terme el seu projecte: arribar a l’extrem orient tot tirant cap a l’oest, donat que estava convençut que la terra era rodona.

El 2 d'agost de 1492, Cristòfor Colom salpà de Palos, Huelva. Després de fer escala a les Canàries amb les seves tres embarcacions – la nao Santa Maria i les caravel·les Pinta i Niña-  va aprofitar el corrent que també segueixen els nostres regatistes, buscant els alisis, vents constants de l’est que el portarien directament mar endins, marcant rumb a l'oest. Aquí començava la seva gran travessia, on el seu objectiu era Cipango -l'actual Japó-.

Després de 61 dies de navegació i d’impaciència per part de la tripulació, la nit de l'11 al 12 d'octubre el grumetRodrigo de Triana, va donar el famós crit de: Terra a la vista!. Havien arribat a una illa coneguda pels nadius com Guanahaní, la qual batejaren com Sant Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames. També desembarcaren a l'illa de Cuba i la d'Haití. Tornaren al port de Palos el 15 de març de 1493.

Des d’aquell moment, Colom va creure que havia arribat a les Índies i, tot i que va fer tres viatges més, segurament va morir sense  saber ben bé què havia descobert. De fet, van ser altres navegants els qui van situar el seu descobriment en el lloc que corresponia. De fet, va ser un italià, Américo Vespuccio qui es va adonar que es tractava d’un nou continent i li va posar el seu nom.

Independentment de les conseqüències que aquest fet va tenir, cal tenir present que aquesta gesta va marcar un punt determinant en la història de la navegació i com no, de la humanitat.