Avui en dia un veler s’entén com una màquina ecològica que aprofita l’energia que prové d’una font natural –el vent– per tal d’efectuar un desplaçament en l’espai. Per fer-ho necessita unes veles, que en el cas dels IMOCA 60 estan adaptades a la navegació en solitari o a dos.

Normalment, quan es navega amb tripulació, si cal canviar una vela perquè el vent ha rolat, es treu la vela que està posada i s’agafa la que es vol posar d’un cofre –compartiment sota coberta-. Aquesta maniobra és molt complicada de fer quan es navega en solitari o a dos, per aquest motiu tots els IMOCA 60 porten veles enrotllades a proa –a l’estai-. Així, les maniobres es limiten a enrotllar i desenrotllar veles, amb la comoditat afegida que es pot fer des de la banyera. Algunes veles –les dels rumbs oberts- sí que necessiten ser muntades des de proa, i demanen un gran esforç.

Per fer la volta al món porten com a màxim 10 veles, que inclouen una major i un gènova, un gènova petit, una trinqueta, diferents turmentins i una sèrie d’espinàquers i veles de través de diferents pesos, per tal de poder adaptar-se a totes les condicions de vent i mar.

Per moure les veles i ajustar-les al vent calen uns molinets o gigres anomenats winches que, mitjançant un sistema d’engranatges, permeten reduir l’esforç al estirar els caps.