A banda de les temperatures extremes que es troben durant la regata, un altre problema a bord d’un IMOCA 60 és el soroll. El buc és com la caixa de ressonància d’un tambor, se senten els cops de les onades, la vibració de la quilla i de les orses, el vent que xiula al pal i, a més, el motor funcionant quan ha de carregar les bateries. Tot plegat pot arribar als 90 decibels i apropar-se al so d’un martell pneumàtic, com els que trobem a les obres que es fan al carrer.

En aquestes condicions és difícil fer un mínim de vida normal, de relaxar-se i encara menys de dormir. A vegades sembla com si el vaixell explotés o s’esclafés contra l’aigua. Es té la impressió d’estar en unes muntanyes russes d’aigua amb molts sorolls. Per no atabalar-se i poder dormir, els i les navegants porten un casc que permet filtrar els sons de baixa freqüència i que els deixa escoltar la resta.

La tripulació no pot quedar aïllada del seu entorn, han d’escoltar si alguna cosa es trenca, si sona una alarma o si els truquen per ràdio. Tot i ser molest, cada soroll informa del que passa i, a vegades, un so diferent els posa en alerta o els fa despertar. A més, el soroll és un dels principals indicadors de la velocitat. Al cap d’unes setmanes a bord la tripulació acaba aprenent de totes aquestes sensacions. El mateix passa amb el ritme del moviment del vaixell: cada tipus de mar i onades marquen un ritme que el propi cos acaba aprenent i anticipant. Quan ve una onada, ja esperen l’altra i, si hi ha un canvi en aquest ritme, es posen en alerta o es desperten de cop.