Al segle XIX, l’arribada del motor de vapor va suposar una gran empenta en l’arquitectura naval i en el comerç de l’època. Tot i que en un principi els vaixells mantenien les veles, el canvi fonamental va arribar quan a principis del segle XX es va abandonar definitivament el seu ús i només es feia servir el motor.

Actualment els vaixells ja no fan servir motors de vapor però si d’altres tipus. El més popular en la nàutica esportiva és el motor dièsel inventat per l’enginyer Rudolf Dièsel. Aquest fa servir gasoil i funciona segons un principi de compressió, mentre que els de gasolina ho fan pel d’explosió.

Aquesta diferència és important en un vaixell ja que els motors dièsel no necessiten bugies ni cap sistema elèctric que produeixi la guspira que fa explotar la gasolina dins dels cilindres del motor.

En un entorn marí amb molta humitat i sal, els sistemes elèctrics sempre poden ser problemàtics. Per això, els motors dièsel són més adients, ja que funcionen a base de fer molta pressió sobre una barreja d’aire i gasoil que acaba explotant dins dels cilindres sense necessitat de cap guspira. Aquesta força motriu es transmet a l’eix de l’hèlix que, en el cas dels velers de regata, són especials ja que poden plegar-se evitant frenar la velocitat.