Avui en dia les embarcacions que participen en regates oceàniques estan molt ben equipades i disposen de diferents sistemes com la ràdio VHF, el posicionament per GPS, la connexió a internet o el telèfon via satèl·lit, que constitueixen la base en la qual es desenvolupa el seguiment d’una competició al voltant del món, però com es comunicaven amb tera fa 50 anys?

Un dels sistemes utilitzats pels navegants era utilitzar un tirador per llançar boles de paper amb missatges als vaixells de càrrega que passaven a prop. Era la manera de comunicar-se amb la família, els amics o l’organització de la regata.

Tres dècades enrere, els navegants radiaven les seves posicions per ràdio, via BLU, a la Direcció de la Regata i aquesta les traslladava a una carta nàutica que s’enviava per fax als mitjans de comunicació. En la mateixa connexió, els regatistes comunicaven les seves incidències i necessitats.

Amb les noves tecnologies, l’aïllament de les tripulacions ha canviat molt. Alguns navegants es queixen d’estrès i manca de temps per concentrar-se en la navegació: han de llegir i respondre correus electrònics, fer fotografies, enregistrar en vídeo escenes de la navegació i resoldre altres compromisos mediàtics que s’han de sumar a les feines més essencials de la navegació.

Tot això comporta molta feina i, a vegades, succeeix en moments del dia inoportuns. Lluny queda la imatge romàntica del navegant que emprenia una volta al món i quedava aïllat de la civilització.