Des de fa segles, les rutes marítimes han estat camins de comunicació humana. Quan la navegació mercant va començar a desenvolupar-se, els vaixells solien navegar només de dia, i sense allunyar-se de la costa.

A l’abandonar la vora del mar, l'ésser humà va començar a observar i a registrar la forma de la costa, podien servir-se de senyals o marques per al viatge de retorn. Les marques naturals aviat van resultar insuficients i els mariners van construir torres, i piles de pedres que es poguessin reconèixer fàcilment.

Més tard, la navegació costanera va ser més fàcil gràcies als periples, que indicaven les rutes entre diversos ports i que s’anaven ampliant per les diferents generacions de mariners.

Aquestes descripcions incloïen les direccions dels vents, les corrents oceàniques, profunditats que es mesuraven amb la sonda, zones de fondeig, entrades a ports, etc. (segle VI). Eren els antecedents a les cartes nàutiques.