Tot i que es tracta d’una regata i els regatistes intenten navegar com més ràpid millor, també és cert que han d’anar amb cura a l’hora de portar el vaixell al límit per evitar que es trenquin veles o altres elements. Per aquest motiu, quan el vent augmenta, cal reduir la superfície de les veles per navegar sense tanta pressió ni escora i evitar estrips a les veles o danys a l’arboradura. La manera de reduir aquesta superfície varia segons el tipus de vela. Quan es tracta de la major, el que es fa és rissar-la, és a dir, abaixar la part inferior de la vela i afermar-la a la botavara. Aquesta operació es pot fer dues o tres vegades fins al punt que la vela quedi ben petita.

El fet d’abaixar la vela es deu a què la velocitat del vent és major quan més amunt. El vent aparent a dalt del pal és superior al de coberta i causa un efecte d’escora que fa anar malament al vaixell. Per aquest motiu, les veles són més estretes com més amunt estan col·locades.

Quan s’ha de reduir les veles de proa –el gènova i flocs– es poden fer dues coses: enrotllar-los o bé canviar les veles per altres de més petites fins arribar a la que s’anomena turmentí o floc de capa. Es tracta d’una vela molt resistent preparada per als temporals.

Si es navega amb l’espinàquer*,* no es pot enrotllar, però sí canviar per un altre de més petit. De tota manera, el problema amb aquesta vela és arriar-la i hissar-la ja que és una maniobra delicada quan hi ha poca tripulació. Una opció és enfundar-la en una mena de mitjó que facilita la feina i la deixa sempre llesta per ser utilitzada de nou.