Fa 40 anys, els vaixells de vela que navegaven més d’un centenar de milles a l’Índic i el Pacífic sud per sota del 40º de latitud eren una excepció. En una regata de volta al món com la Barcelona World Race els navegants recorren més de 10.000 milles a la zona dels Quaranta Rugents, on la temperatura de l’aigua arriba a valors de 4º C i les borrasques s’encadenen i generen temporals amb forts vents amb onades enormes.

Tot i navegar durant l’època de l’estiu austral són freqüents les nevades i la humitat a l’interior del vaixell arribant a la saturació, de manera que el fred és molt intens, i la incomoditat, esgotadora. Però no només és en el temible sud on radiquen les situacions extremes: al baixar i pujar per l’Atlàntic, els navegants passaran quatre vegades per les zones dels alisis on, moltes vegades, aquests vents còmodes i estables desapareixen desplaçats per insidioses borrasques que fan patir als regatistes molta calor.

Els regatistes es troben amb un complet catàleg de situacions difícils per a la navegació i la vida a bord, on en tres mesos passaran gairebé per tots els climes del món.

L’hivern de l’hemisferi nord amb les temperatures suaus del clima mediterrani.

Les calmes equatorials al voltant de l’equador. És una zona de poc vent, en què el sol cau verticalment i on les temperatures arriben gairebé els 40° C a l'interior del vaixell, amb una humitat propera a la saturació. En elles, la navegació és molt dura ja que s'han de fer molts canvis de veles i d'amura que obliguen a moure de banda els pesos mòbils del vaixell (veles, bosses de menjar i roba, eines ...) que poden arribar a sumar més de mitja tona.

L'estiu austral, a l'hemisferi sud les estacions estan invertides respecte al nord. Quan a l'hemisferi nord és hivern al sud és estiu i viceversa. Però a l'hemisferi sud, per sota de la latitud 40°, i tot i ser estiu, l'aigua està molt freda, el cel gairebé sempre està cobert i hi ha una gran sensació d'humitat que no es pot eliminar, i fa que el fred s’instal·li als ossos i en les amarades robes durant setmanes.

Els temporals són comuns al gran sud, on els regatistes sovint han de maniobrar a l'exterior del vaixell amb vents de més de 50 nusos (92 Km/h) i onades d'aigua gelada de més de 10 metres (altura major a la d'un edifici de tres plantes) que escombren la coberta. Aquesta situació pot provocar lesions freqüents i obliga als navegants a romandre moltes hores al timó per tenir cura de la integritat del vaixell.

A l'interior d’aquest, si la mar ve de proa, es produeixen violents impactes que converteixen la cabina en una batedora en la qual és molt difícil agafar el son o fins i tot menjar.