La força de Coriolis causada pel moviment de rotació de la terra i els corrents marins com el de les Canàries i Benguela, fa que davant de les costes del Marroc i Mauritània a l’hemisferi nord i Namíbia a l’Hemisferi sud es produeixin afloraments d’aigües profundes molt riques en nutrients. Quan aquests nutrients arriben a la superfície són incorporats a la cadena alimentària de l’oceà a través del fitoplàncton, en conseqüència es generen zones molt productives i riques en pesca. És per això que davant de les costes d’aquests països hi ha importants flotes pesqueres que n’exploten els seus recursos. La probabilitat de trobar-se amb vaixells de pesca davant de les costes marroquines és molt alta. Els navegants han d’estar ben atents per evitar qualsevol col·lisió amb els pesquers o enganxar cap xarxa a la quilla o pales del timó.

L’Atlàntic és un oceà de migracions de moltes espècies marines que recorren llargues distàncies en busca de l’aliment que necessiten per sobreviure. Així, per exemple, les balenes geperudes passen l’estiu en aigües fredes molt riques en nutrients on s’alimenten de zooplàncton, peixos i krill. En arribar l’hivern migren cap a l’equador on donaran a llum a les seves cries. En la seva navegació per l’Atlàntic Sud els navegants de la Barcelona World Race poden trobar-se amb alguna balena que està realitzant la migració.

A l'Atlàntic Sud, prop de la costa Sud-americana viuen unes algues enormes, nomenades laminàries, que poden fer més de 40 metres de llarg. En concret, la Macrocystis pyrifera, -el kelp- és la més llarga del món, pot superar els 50 metres i pot créixer 61 cm al dia.